Des del 5 d’octubre de 2026, les empreses han d’informar amb més precisió sobre la durada i les condicions de la prova. Expliquem l’abast real del canvi, els límits vigents i com aplicar-lo a cada contractació.
ARTIVA LABORAL
L’essencial en un minut
- La nova obligació general d’informació del capítol II s’aplica a relacions laborals de més de quatre setmanes.
- Si es pacta una prova, cal informar de la seva durada concreta i de quines experiències han de dur a terme les dues parts.
- La informació s’ha de lliurar per escrit abans de començar la relació; pot figurar al contracte o en un document addicional.
- Un conveni que prevegi més de sis mesos exigeix comprovar-ne la cobertura i la justificació prevista a la nova norma.
- Els contractes artístics tenen límits especials de cinc, deu o quinze dies i no admeten prova si duren deu dies o menys.
Què ha canviat exactament
El Reial decret 723/2026, vigent des del 5 d’octubre de 2026, desenvolupa el deure empresarial d’informar sobre els elements essencials del contracte. L’article 3.2.h exigeix comunicar la durada i les condicions del període de prova quan n’hi hagi. En les relacions incloses, una remissió vaga a «allò previst al conveni» no és suficient si no permet conèixer la durada aplicable i les experiències objecte de la prova.
És un canvi de transparència i documentació. La validesa del pacte, els límits ordinaris i els efectes de la prova continuen subjectes a l’article 14 de l’Estatut dels treballadors, al conveni aplicable i, si n’hi ha, a la norma especial de la relació laboral.
A qui s’aplica i des de quan
El capítol II del nou decret s’aplica a relacions laborals de durada superior a quatre setmanes. En les de quatre setmanes o menys, aquesta obligació informativa concreta del capítol II no opera per aquesta via; continuen vigents les exigències de l’Estatut i de les normes especials. En el sector artístic, el contracte i les condicions essencials han de constar per escrit sigui quina sigui la durada.
En contractes vigents el 5 d’octubre de 2026, l’empresa ha de facilitar la informació de l’article 3 a qui la demani, si no la té, dins dels trenta dies hàbils següents a la sol·licitud. Els canvis posteriors de condicions s’han de comunicar tan aviat com sigui possible i, com a màxim, el dia que produeixin efectes.
Què ha de dir la informació sobre la prova
Indica la durada concreta pactada, la norma o clàusula de conveni que permet aquest termini i les condicions rellevants per al còmput. Explica també les experiències que constitueixen l’objecte de la prova i les obligacions de les dues parts per dur-les a terme. En una producció cultural es pot descriure la funció i les tasques verificables en assajos, muntatge o execució, sense convertir la clàusula en una avaluació subjectiva il·limitada.
Si s’invoca un període superior a sis mesos previst en conveni, el decret exigeix informar de la durada concreta en els casos justificats per la naturalesa de la feina, l’interès de la persona treballadora o la necessitat d’avaluar-ne la idoneïtat quan se suspèn la relació. Aquesta menció no autoritza per si sola a ampliar la prova: cal revisar el conveni i la justificació del cas.
Com i quan s’ha de lliurar
La informació de l’article 3 s’ha de facilitar abans de l’inici de la relació laboral. Si el contracte escrit que conserva la persona treballadora ja conté totes les dades, no cal repetir-les; si n’hi manca una part, lliura-la en un o diversos documents complementaris. El suport pot ser paper o electrònic, sempre que sigui accessible, es pugui desar i imprimir i l’empresa conservi prova de la transmissió o recepció.
Una referència precisa a una norma o conveni pot servir per a determinats extrems, inclòs el període de prova, però ha de permetre identificar clarament la disposició aplicable. Com a pràctica de control, escriu també la durada concreta al contracte o annex i desa la versió lliurada.
Límits ordinaris que continuen vigents
El període de prova s’ha de pactar per escrit i respectar el conveni col·lectiu. Si el conveni no en fixa una regla, l’article 14 estableix fins a sis mesos per a tècnics titulats i dos mesos per a la resta; en empreses de menys de vint-i-cinc persones, fins a tres mesos per als qui no siguin tècnics titulats. En contractes temporals de l’article 15 de durada no superior a sis mesos, el límit és un mes llevat que el conveni disposi una altra cosa.
No confonguis el màxim legal amb una durada obligatòria: es pot pactar menys o no pactar cap prova. El conveni, el tipus de contracte i una regulació especial poden imposar límits diferents. En la formació en alternança no hi pot haver període de prova; en el contracte formatiu per obtenir pràctica professional el màxim és un mes, llevat de previsió del conveni.
La regla especial d’artistes i equips vinculats
Per a la relació laboral especial d’artistes i de personal tècnic o auxiliar directament vinculat, el Reial decret 1435/1985 només permet pactar per escrit la prova en contractes de més de deu dies. El màxim és de cinc dies si el contracte dura fins a dos mesos, deu dies si dura fins a sis mesos i quinze dies en la resta. Aquests límits són molt més breus que els generals.
El Reial decret 607/2026, que entrarà en vigor el 25 de maig de 2027, manté literalment aquests llindars a l’article 6. Per tant, no s’ha de presentar com una nova ampliació de la prova artística. Abans d’utilitzar aquesta regla, confirma que l’activitat concreta pertany realment a la relació laboral especial; el personal estructural d’una empresa pot quedar en el règim ordinari.
Drets, interrupcions i finalització
Durant la prova la persona treballadora té els drets i obligacions del lloc com la resta de la plantilla, excepte els efectes de la resolució de la relació laboral. Qualsevol de les parts pot resoldre-la mentre dura, però el pacte no es pot utilitzar per eludir drets fonamentals. L’Estatut protegeix expressament davant la resolució empresarial per embaràs o maternitat, llevat de motius aliens a aquestes situacions.
El pacte és nul si la persona ja havia exercit les mateixes funcions abans a l’empresa, fos quina fos la modalitat contractual. Un cop superada la prova sense desistiment, el temps treballat compta per a l’antiguitat. Determinades suspensions, inclosa la incapacitat temporal, només n’interrompen el còmput si hi ha acord entre les dues parts.
Exemples d’aplicació
Una contractació temporal ordinària de tres mesos no admet automàticament tres mesos de prova: sense una regla convencional diferent, el màxim de l’article 14 és un mes. Una contractació artística de vuit dies no pot portar un pacte de prova segons la norma especial. En una contractació artística de quatre mesos, si es pacta per escrit, el màxim especial és de deu dies.
Si una empresa planteja sis mesos de prova per a un lloc no titulat, no n’hi ha prou que ho digui una plantilla: cal comprovar categoria, mida de l’empresa, conveni i tipus de contracte. Si proposa més de sis mesos, la revisió del conveni i de la justificació s’ha de fer abans de lliurar la documentació.
ARTIVA LABORAL
Llista de comprovació abans de contractar
- Identificar la modalitat contractual i si s’aplica el règim ordinari o una relació especial.
- Comprovar el conveni vigent, la categoria, la durada del contracte i la mida de l’empresa.
- Verificar que no s’han exercit abans les mateixes funcions a l’empresa.
- Decidir si realment cal prova i pactar per escrit una durada concreta dins del límit aplicable.
- Descriure les experiències i obligacions de les dues parts durant la prova.
- Lliurar el contracte o annex abans de començar quan regeixi el capítol II i conservar prova del lliurament.
- Registrar la data d’inici, la possible interrupció acordada i la data final per evitar desistiments fora de termini.
Preguntes freqüents
Hi ha ara un màxim general nou de sis mesos?
No. El Reial decret 723/2026 regula principalment quina informació s’ha de comunicar. Els límits de l’Estatut, del conveni i de les relacions especials continuen determinant la durada vàlida.
Els contractes de quatre setmanes o menys queden sense regles?
No. El capítol II del nou decret no els imposa aquesta obligació informativa general, però el pacte escrit i els límits de l’article 14 continuen aplicant-se. En contractes artístics també regeix l’exigència específica de contracte i informació escrits, sigui quina sigui la durada.
Es pot afegir la prova després de començar?
El pacte de prova ha de ser escrit. Per a relacions cobertes pel capítol II, la informació s’ha de lliurar abans de l’inici. No convé intentar introduir una prova retroactiva quan la prestació ja ha començat.
Es pot repetir amb una persona que ja ha treballat per a l’empresa?
No si ja havia exercit les mateixes funcions, encara que el contracte anterior fos d’una altra modalitat. L’article 14 declara nul aquest pacte.
El conveni pot fixar un termini superior a sis mesos?
L’Estatut remet primer al conveni. El nou decret preveu informar de períodes superiors a sis mesos fixats per conveni en supòsits justificats; no converteix qualsevol termini llarg en vàlid pel sol fet d’escriure’l.
Actualitzat el 9 d’octubre de 2026. Guia informativa: la durada vàlida depèn del conveni, la modalitat contractual, les funcions i les circumstàncies de cada cas.